gota freda

Configuració sinòptica equivalent a una dana. L'expressió està molt arrelada al litoral mediterrani espanyol -particularment a la Comunitat Valenciana i la Regió de Múrcia-, on anomenen així la majoria dels episodis de pluges torrencials, amb independència que hi hagi o no una dana. Té el seu origen en la paraula alemanya kaltlufttropfen (gota d'aire fred), que va ser encunyada el 1937 pel meteoròleg Richard T. A. Scherhag (1907-1970). Va emprar aquesta paraula per definir una depressió de latituds mitjanes i nucli fred, aïllada del flux general de l'oest, amb presència només als nivells mitjans i alts de la troposfera, però no en superfície. En el lèxic meteorològic internacional es coneix com a cut-off low. A Espanya, el meteoròleg Manuel Ledesma (1916-2011) va ser el primer a traduir-lo com a «gota freda», cap al 1950, sent el també meteoròleg Mariano Medina (1922-1994) qui va contribuir a popularitzar l'expressió, que va definir com «un remolí [borrasca] d'aire fred, aïllat dins de l'aire tropical». El seu ús va començar a generalitzar-se en la dècada de 1980, arran de les inundacions catastròfiques provocades pel trencament de la presa de Tous (València), el 20 d'octubre de 1982, com a conseqüència d'un extraordinari episodi de pluges torrencials. L'ús inapropiat que es va començar a fer de l'expressió va portar els predictors de l'aleshores Instituto Nacional de Meteorología a proposar l'ús del terme DANA (acrònim de depressió aïllada en nivells alts). Actualment, aquest darrer terme ha aconseguit un cert grau de penetració en la societat, gràcies a la seva difusió en els mitjans de comunicació, però no ha aconseguit desterrar la gota freda. Encara hi ha moltes persones que fan servir aquesta expressió en detriment de dana, l'ús de la qual només és majoritari en la comunitat meteorològica.