Dana

Paraula cada vegada més integrada en el llenguatge meteorològic, que s'expressa indistintament amb lletres minúscules o majúscules (DANA), si bé aquesta última forma -amb la qual el terme es va començar a fer servir- es va substituint progressivament per la primera, tal com figura en aquesta entrada. És l'acrònim de «depressió aïllada en nivells alts»; una expressió que van començar a fer servir els meteoròlegs de l'antic Instituto Nacional de Meteorología (INM) -actual AEMET- a mitjan dècada de 1980, per contrarestar l'ús abusiu que ja en aquella època es començava a fer de l'expressió «gota freda». D'aquesta manera la població va començar a identificar, particularment a l'àrea mediterrània, qualsevol episodi de pluges intenses a la zona, independentment que hi hagués o no una dana. No cal que hi hagi un embossament d'aire fred en alçada, despenjat del flux general, perquè pugui ploure torrencialment, ni tampoc la seva presència garanteix en tots els casos aquestes pluges fortes. El terme dana va ser triat per honrar la memòria del meteoròleg Francisco García Dana (1924-1984), qui va ocupar la direcció del Centro de Predicción de l'INM des de 1979 fins a 1984, any en què va morir. La dana és una baixa pressió aïllada en alçada, que té el seu reflex en els nivells isobàrics de 300 i 500 hPa, però no en superfície. En estar despenjada del flux general de l'oest, evoluciona de forma independent, amb un cicle de vida propi. Les danes acostumen a ser força estacionàries, i de vegades tenen un moviment retrògrad, contrari al de les típiques borrasques.