lubricà

Crepuscle matutí o vespertí. Un possible origen etimològic és el terme llatí lubricus, que podem traduir com a relliscós. En el cas que ens ocupa, dona idea del caràcter transitori d'aquest moment del dia, que ràpidament se'ns escapa de les mans (en sentit figurat, s'entén). Tampoc no es descarta que guardi relació amb la paraula lúgubre, atès l'ambient fosc i ombrívol que caracteritza la transició entre el dia i la nit. Una tercera possibilitat és que tingui el seu origen en les paraules llatines lupus (llop) i canis (gos), ja que durant aquesta tènue claredat els gossos lladren i els llops udolen. Tampoc hi ha prou llum perquè els pastors puguin distingir bé uns d'altres.