nitrogen

Component principal de la barreja gasosa que forma l'aire, present en aquesta en la seva forma molecular (N₂ ). És, de llarg, l'element més abundant de l'atmosfera terrestre, i n'ocupa un 78,084 % del volum. És un gas incolor, inodor, insípid i inert, fonamental per a la vida a la Terra, atès l'important paper que exerceix en els processos biològics. L'anomenat cicle del nitrogen és l'encarregat de regular els intercanvis d'aquest gas atmosfèric amb els éssers vius. Com que no és un gas químicament reactiu, el cicle només és possible gràcies al paper que exerceixen determinats bacteris, capaços de sintetitzar compostos nitrogenats a partir del nitrogen que prenen de l'aire, i donen lloc al procés conegut com a fixació del nitrogen. El químic, metge i botànic escocès Daniel Rutherford (1749-1819) va ser el primer a revelar l'existència d'aquest gas, l'any 1772. El va anomenar «aire flogistitzat», en al·lusió al flogist; una substància que en aquella època se suposava que era responsable de la inflamabilitat de les coses. Posteriorment, el químic francès Antoine-Laurent de Lavoisier (1743-1794) s'hi va referir com a azote , un terme que deriva del mot grec ζωή (vida), precedit del prefix (la lletra «a» -alfa en l'alfabet grec- privativa), i que significa «sense vida» o inert, ja que aquesta és la principal característica del nitrogen. El terme es va traduir al català com a àzot, tot i que aquesta denominació ja ha caigut en desús.