corrent en doll (jet stream)

Corrent d'aire intens i estret que discorre al llarg d'un eix gairebé horitzontal a les proximitats de la tropopausa. En la seva part central assoleix la velocitat màxima del vent, mai inferior als 110 km/h i superant amb freqüència els 200 km/h. Els corrents en doll poden arribar a assolir diversos milers de quilòmetres de longitud i solen adoptar una forma sinusoïdal. La seva amplada és de diversos centenars de quilòmetres i el gruix, d'alguns quilòmetres. Al voltant del seu nucli hi ha una forta cisalladura horitzontal i vertical de vent, la qual cosa genera àrees de forta turbulència. Els avions comercials aconsegueixen estalviar combustible i escurçar la durada dels seus viatges en volar, amb vent de cua, al nucli del doll. L'única precaució que han de prendre els pilots és la de penetrar en aquesta part central evitant el pas per les zones perifèriques on la turbulència és perillosa. Per fer-ho, es confeccionen diàriament uns mapes amb informació molt precisa sobre la posició i l'altitud que previsiblement ocuparan els diferents corrents en doll en ruta. La seva posició i orientació varia d'uns dies a uns altres. Ocasionalment, sorgeix algun d'aquests corrents més avall a l'atmosfera (doll de nivells baixos). A la Terra hi ha cinc corrents en doll principals. A causa de la simetria esfèrica del nostre planeta, a cada hemisferi terrestre hi ha un doll polar i un de subtropical (tots dos de l'oest), mentre que a l'equador discorre un corrent en doll en sentit contrari (de l'est). Tant a l'Àrtic com a l'Antàrtida sorgeixen de vegades els anomenats dolls estratosfèrics. Els corrents en doll van ser descoberts pel meteoròleg japonès Wasaburo Oishi (1874-1950) el 1926, tot i que la primera referència científica és posterior, deguda al meteoròleg alemany Heinrich Seilkopf (1895-1968), que el 1939 va utilitzar l'expressió strahlströmung («corrent en doll») per referir-s'hi. També s'utilitzen les formes abreujades doll i jet (de jet stream ).