Oscil·lació de l'Atlàntic Nord

Coneguda internacionalment per la sigla NAO (acrònim de North Atlantic Oscillation) i identificada per primera vegada, l'any 1924, pel meteoròleg britànic Sir Gilbert Thomas Walker (1868-1958), consisteix en una fluctuació a gran escala en la massa d'aire situada entre la zona d'Islàndia i la de les Açores, totes dues a l'Atlàntic Nord. Aquesta oscil·lació natural determina, en bona mesura, la variabilitat que presenta la circulació atmosfèrica a Europa, principalment a l'hivern. La seva zona d'influència no es limita al continent europeu, ja que s'estén des d'Amèrica del Nord fins al nord d'Àsia, per la qual cosa juga un paper important en el comportament del clima a tot l'hemisferi nord. El diferent signe i magnitud que pot adquirir la NAO es calcula gràcies a un índex numèric estandarditzat (índex NAO), que es defineix com la diferència de pressió atmosfèrica en superfície entre dues estacions meteorològiques situades, respectivament, a la regió de l'Atlàntic Nord on dominen les altes pressions subtropicals i la zona depressionària d'Islàndia. Inicialment, es van triar les estacions de Ponta Delgada, a les illes Açores (Portugal), i Stykkisholmur (Islàndia) per al seu càlcul. Amb el pas del temps, els climatòlegs també van començar a fer servir altres estacions de referència, com la de Reykjavik, Lisboa o Gibraltar. El càlcul de l'índex NAO per a cada any permet saber si l'oscil·lació és positiva (NAO+) o negativa (NAO-), en funció que el seu valor sigui més gran de +1 o menor de –1, respectivament. Si el valor queda comprès entre –1 i +1 tenim condicions neutres. En la fase positiva, l'anticicló de les Açores presenta valors de pressió més alts dels habituals, i es veuen afavorides les situacions de bloqueig. En la fase negativa, l'esmentat anticicló està més debilitat, cosa que permet el pas de trens de borrasques -amb temporals de vent associats- per latituds més baixes. Aquests anys amb NAO- són particularment plujosos en gran part de la península ibèrica.