parallamps

Dispositiu que protegeix un edifici de l'impacte dels llamps, salvaguardant la integritat física de les persones que l'ocupen. Els parallamps també es col·loquen en vaixells i instal·lacions de tota mena (antenes, torres elèctriques, aerogeneradors…). El més comú de tots ells es basa en l'efecte punta i també es coneix com a parallamps Franklin, en honor del seu inventor: el polifacètic Benjamin Franklin (1706-1790). Gràcies al seu famós experiment de l'estel, dut a terme a Filadèlfia (EUA) el 15 de juny de 1752, va demostrar que els llamps són descàrregues elèctriques. L'any següent (1753) va inventar l'aparell. El parallamps convencional es col·loca a la part més alta dels edificis i consta d'una o més barres metàl·liques, d'acer galvanitzat, acabades en una punta de wolfram, resistent a les altes temperatures que es generen quan hi impacta un llamp. La ionització de l'aire en aquest extrem obre el camí als llamps procedents dels núvols de tempesta. L'altre extrem està connectat a terra mitjançant conductors metàl·lics de baixa resistència elèctrica. D'aquesta manera, quan un llamp impacta en el parallamps es transmet ràpidament a terra, evitant que la descàrrega provoqui danys en l'estructura de l'edifici. Alguns parallamps -també basats en l'efecte punta- estan coronats per una mena d'anell que conté una petita quantitat d'un isòtop radioactiu, la missió del qual és ionitzar més l'aire al voltant del dispositiu. També existeixen els parallamps de tipus reticular -basats en el principi físic de la gàbia de Faraday-, que consisteixen en una malla metàl·lica connectada a terra que cobreix els edificis en la seva totalitat. Un edifici modern amb estructura metàl·lica compleix aquesta mateixa missió, per la qual cosa es redueix pràcticament a zero la probabilitat que hi penetri un llamp i causi danys al seu interior.