particulat

Forma abreujada de referir-se al material particulat (PM). Rep aquesta denominació la mescla de diminutes partícules en fase líquida o sòlida, tant d'origen orgànic com inorgànic, que es troben en suspensió a l'aire, contribuint a la seva contaminació. Entre aquestes partícules hi ha elements molt variats, com pols mineral, sutge, sulfats, nitrats, silicats, cendres, pòl·lens i un llarg etcètera. Les fonts d'emissió poden ser naturals (erupcions volcàniques, incendis forestals) o tenir el seu origen en les activitats humanes (trànsit, indústria, agricultura…). En els estudis de qualitat de l'aire, el material particulat es classifica com a PM10 o PM2,5, en funció de la seva mida. La primera categoria (PM10) es correspon amb les partícules de mida més gran, amb diàmetres compresos entre 10 i 2,5 µm, mentre que la segona (PM2,5) engloba les partícules fines, amb diàmetres inferiors a 2,5 µm. Aquestes últimes són les més perilloses per a la salut, ja que, en ser inhalades, no queden retingudes a les vies respiratòries (cosa que sí que passa amb les PM10), sinó que aconsegueixen arribar als alvèols pulmonars -a la part externa dels bronquíols-, aconseguint passar al torrent sanguini. En els darrers anys, comencen a aparèixer estudis centrats en les anomenades partícules ultrafines (PM1), amb diàmetres inferiors a una micra (1 µm). Vegeu també pols volcànica.