vapor d'aigua

Gas traça incolor que forma part de l'aire i que exerceix un paper important en la dinàmica atmosfèrica i el balanç energètic terrestre. S'incorpora a l'atmosfera principalment a través de l'evaporació de les grans masses d'aigua que cobreixen la superfície terrestre, i també hi destaquen les aportacions des de la vegetació (evapotranspiració) i, en menor mesura, de la coberta nival i de gel (sublimació). És el component atmosfèric que presenta una distribució més irregular, tant espacialment com temporalment. La seva proporció a l'aire pot variar des d'apenes un 0,4 % en volum en zones desèrtiques, fins a un 4 % als boscos de boirina i les selves tropicals, i disminueix de manera contínua en ascendir per l'atmosfera. Es concentra principalment a la baixa i mitjana troposfera. Té una gran capacitat per absorbir radiació procedent del sol (ona curta) i de la superfície terrestre (ona llarga), la qual cosa el converteix en un destacat gas d'efecte hivernacle i en el principal regulador de la temperatura a escala planetària. A nivell popular, hi ha força confusió al voltant de la seva naturalesa, ja que està molt estesa la idea que tant els núvols, com el fumeig de l'aigua calenta, o el baf que exhalem per la boca els dies freds de l'hivern, són vapor d'aigua. En tots aquests casos, el que s'observa és el resultat d'un canvi de fase de vapor a líquid, ja que tots aquests elements estan constituïts per gotetes d'aigua de mida microscòpica, que van sorgir a partir de la condensació del vapor d'aigua present a l'aire. Del total d'aigua continguda a l'atmosfera -en qualsevol dels seus tres estats-, el 96 % és vapor d'aigua, si bé la vida mitjana d'una molècula d'aquest gas en el medi atmosfèric és de tan sols deu dies.