vaguada

Configuració isobàrica, anàloga al solc o si de baixes pressions en superfície, que es correspon amb una regió de l'atmosfera on la pressió és relativament baixa, sense estar associada a una circulació tancada. De la mateixa manera que en un mapa topogràfic una vaguada és una zona enfonsada o vall, en el cas que ens ocupa, el camp de pressió adopta una forma allargada similar. En un mapa d'altura presenta una forma característica de V, amb la concavitat dirigida cap a una baixa. El seu eix és la línia imaginària que uneix la seva part convexa (el vèrtex de la V) amb el centre de la depressió, i sol estar inclinat respecte a la direcció de desplaçament de la mateixa vaguada. Conceptualment, les vaguades es poden considerar com grans meandres d'aire fred que es despengen des de les regions polars fins a l'àmbit subtropical, formant part -igual que les dorsals- de les grans ones atmosfèriques que envolten cadascun dels hemisferis terrestres (ona de Rossby). A la part davantera de la vaguada (zona de sortida de l'aire fred) s'afavoreix la ciclogènesi, sent una zona de marcada inestabilitat atmosfèrica, on tendeix a desenvolupar-se la convecció, produint-se activitat tempestuosa.