glaciació

Període d'entre 40000 i 100000 anys de durada en què les masses de gel i neu dels casquets polars s'expandeixen cap a latituds més baixes, cobrint una part significativament gran de la superfície terrestre. És equivalent a un període glacial o a una edat de gel, si bé hi ha força confusió amb la nomenclatura emprada per identificar els diferents períodes freds tipificats (Era glacial). Durant el Quaternari -període geològic iniciat fa 2,59 milions d'anys- s'ha vingut produint una alternança de glaciacions i períodes interglacials, l'últim dels quals estem vivint en l'actualitat. L'entrada en escena d'una glaciació obeeix a la combinació de determinats factors astronòmics lligats als canvis cíclics en una sèrie de paràmetres orbitals terrestres (excentricitat de l'òrbita, inclinació de l'eix, precessió dels equinoccis), a banda de l'activitat solar, cosa que fa que hi hagi èpoques en què la Terra rep una quantitat menor d'energia procedent del sol, amb el consegüent refredament. El geofísic, matemàtic i enginyer serbi Milutin Milanković (1879-1958) va donar a conèixer una reeixida teoria que explica les glaciacions quaternàries en termes d'aquestes variacions orbitals, conegudes en el seu honor com a cicles de Milanković.