tornado

Columna d'aire en rotació d'aspecte similar a un embut, dotada d'una gran velocitat angular, que es despenja d'un núvol de desenvolupament vertical (en la majoria dels casos d'un cumulonimbe associat a una supercèl·lula tempestuosa) i arriba a la superfície terrestre. És visible gràcies a l'embut de condensació (que no sempre arriba al terra) i a la pols i la infinitat d'objectes que va succionant al seu pas i que prèviament arrenca de soca-rel. És el fenomen meteorològic de microescala més violent de tots els que es formen a la Terra; el que concentra en menys espai una quantitat més gran d'energia. S'estima que la pressió al seu interior és entre 100 i 200 hPa menor que a fora. Tant la seva mida com la seva durada són molt variables. El seu diàmetre pot oscil·lar des d'uns pocs metres (microtornado) fins a diversos quilòmetres, en els casos més excepcionals. El diàmetre típic és de l'ordre del centenar de metres. La seva durada és curta; des de tot just uns segons fins a una hora. Les ratxes de vent que genera al seu voltant són extraordinàries; en els més intensos de l'ordre dels 500 km/h, la qual cosa provoca una devastació total en tota la franja de terreny que va recorrent (distàncies d'entre tot just uns centenars de metres i diversos centenars de quilòmetres en alguns casos). La seva velocitat de desplaçament típica està compresa entre els 50 i els 80 km/h. A part dels vents que genera el tornado al seu pas, les tempestes multicel·lulars i supercèl·lules de les quals se'n despengen molts d'ells, donen lloc a violents ruixats, calamarsa i fort aparell elèctric. Ocasionalment, es formen els anomenats tornados multivòrtex, la principal singularitat dels quals és que presenten simultàniament dos o més embuts de condensació i/o núvols de restes (pols, branques, taules de fusta estellades…).