ionosfera

Regió de l'atmosfera que s'estén, aproximadament, des dels 60-80 fins als 500-1000 km d'altitud, en la qual l'aire està ionitzat, de manera que hi circulen ions positius i electrons lliures, la qual cosa fa que es comporti com un conductor elèctric. La densitat iònica és prou gran perquè s'hi puguin reflectir les ones de ràdio d'un determinat rang de freqüències. També causa interferències en els senyals que envien a terra els satèl·lits artificials. A latituds mitjanes, la ionització en aquesta regió atmosfèrica es deu principalment a l'absorció de determinades bandes de l'UV i de raigs X de la radiació solar, mentre que a latituds altes està provocada principalment per les partícules molt energètiques que transporta el vent solar i que el camp magnètic terrestre desvia cap als pols. La ionosfera presenta una divisió en tres capes, conegudes per les inicials D, E i F. La capa D només és diürna i és la més baixa de totes, i pot començar a manifestar-se a partir dels 60 km d'altitud. Per sobre seu se situa la capa E i més amunt la F, que es desdobla en dues subcapes (F₁ i F₂ ) de gruix variable, en funció de si és de dia o de nit. Les principals característiques de cadascuna de les capes ionosfèriques es descriuen detalladament a les entrades corresponents d'aquest diccionari.