efecte foehn

Fenomen d'origen termodinàmic que dona lloc a un vent molt càlid, sec i turbulent, com a resultat de l'escalfament adiabàtic al qual es veu sotmesa una massa d'aire després de travessar una serralada i descendir a sotavent, des dels cims de les muntanyes fins al fons de les valls, on l'efecte es percep de manera més accentuada. L'aire originalment és humit i la seva temperatura és sensiblement inferior a la que acaba tenint després de travessar l'obstacle muntanyós. A barlovent d'aquest, en veure's forçat a ascendir, l'aire es refreda progressivament, perdent gran part del seu contingut de vapor d'aigua en el tram superior de la muntanya, a causa de la formació de núvols i de precipitacions orogràfiques. En aquest ascens, la taxa de refredament de l'aire és més gran que la de l'escalfament que experimenta, per compressió adiabàtica, en precipitar-se vessant avall, a sotavent. El resultat és un vent recalfat i sec, que provoca un notable ascens de la temperatura a les zones on irromp, fent-ho, a més, de manera brusca i impetuosa, amb ratxes violentes. La paraula foehn és una variant del terme alemany föhn, amb origen en el vocable llatí favonius , que és el nom donat en la mitologia romana al vent suau de l'oest. L'efecte foehn va començar a estudiar-se a Suïssa, on periòdicament es donen episodis d'altes temperatures com a conseqüència del fenomen descrit, fins i tot en ple hivern, sota un règim de vents (inicialment freds) del nord. L'efecte foehn adquireix especial rellevància en aquells llocs del món on hi ha serralades disposades perpendicularment al flux dominant.