diòxid de carboni (CO2)

Un dels gasos traça presents a l'atmosfera, l'origen del qual és tant natural com degut a la combustió de combustibles fòssils, rics en carboni -com ara el petroli, el carbó mineral o el gas natural-, la crema de biomassa, així com els canvis de l'ús del sòl i algunes activitats industrials. És el principal gas d'efecte hivernacle d'origen antròpic, la concentració del qual a l'atmosfera ha anat augmentant de manera molt destacada des de mitjan segle passat, en paral·lel a com ho han fet les emissions generades per les nostres activitats. A finals de la segona dècada del segle xxi assoleix les 415 parts per milió en volum. És un gas incolor, inodor i amb un sabor lleugerament àcid, que en concentracions elevades produeix asfíxia. No és inflamable i és soluble en aigua. El seu temps de residència a l'atmosfera oscil·la entre els 5 i els 200 anys. No se'n pot establir un de sol, a causa de la complexitat del cicle del carboni, atès que hi ha diferents taxes d'absorció del gas lligades a diferents processos naturals d'eliminació. La seva fórmula química és CO₂ i també es coneix com a anhídrid carbònic o pel arcaisme biòxid de carboni, ja en desús. En els estudis de canvi climàtic s'empra el concepte de «diòxid de carboni equivalent», que es defineix com la quantitat de CO₂ que es necessitaria per exercir el mateix forçament radiatiu (escalfament) que produeix un gas d'efecte hivernacle determinat o una barreja de diversos d'aquests gasos.