cicló tropical

Com el seu propi nom indica, és el cicló que es forma en l'àmbit tropical, si bé només rep aquest nom el sistema ciclònic prou desenvolupat per adquirir unes característiques singulars que el distingeixin de la depressió tropical i la tempesta tropical. Aquest parell de sistemes de baixa pressió també són ciclons, però no assoleixen l'estatus de cicló tropical. És molt habitual utilitzar el terme huracà com a sinònim de cicló tropical, però només s'haurien d'anomenar així els que es formen a la franja tropical de la conca de l'Atlàntic i a la part oriental de la del Pacífic. Els formats a la resta de conques oceàniques reben altres noms genèrics (tifons, ciclons), a més d'alguns localismes. El cicló tropical es forma sempre sobre aigües càlides situades entre els dos tròpics o, de manera esporàdica, en l'àmbit subtropical. Assoleix diversos centenars de quilòmetres de diàmetre, amb una mida que varia molt d'uns a altres. Vist des del satèl·lit, adopta una forma en espiral molt característica, amb una zona central lliure de núvols, anomenada «ull», d'algunes desenes de quilòmetres de diàmetre, on la pressió atmosfèrica assoleix el valor més baix (inferior als 900 hPa en molts casos) i els vents són fluixos. L'ull està envoltat d'un primer anell de grans cumulonimbus, que formen una paret nuvolosa gruixuda en què es produeixen pluges torrencials. A aquest primer anell el segueixen altres anells, separats entre si per passadissos concèntrics on bufen vents sostinguts molt intensos. Les ratxes més grans s'assoleixen a la part externa de les parets de l'ull. En tota aquesta zona exterior hi ha un fort aparell elèctric. En funció de la intensitat dels vents sostinguts que generi un cicló tropical, se li assigna una categoria d'entre cinc possibles. La condició d'huracà s'assoleix quan la intensitat d'aquests vents és igual o superior a 119 km/h (escala de Saffir-Simpson).