dispersió de Rayleigh

Dispersió (o difusió) atmosfèrica de la llum o qualsevol altra radiació electromagnètica que es produeix en incidir sobre molècules d'aire o minúscules partícules de simetria esfèrica en suspensió, amb diàmetres inferiors a la desena part de la longitud d'ona de la radiació incident. Aquesta dispersió és la responsable del color blau del cel. La intensitat de la radiació difusa que emana de l'atmosfera és inversament proporcional a la quarta potència de la longitud d'ona, tal com estableix la llei que el 1871 va proposar el físic i aristòcrata britànic John William Strutt (1842-1919), més conegut com a Lord Rayleigh. Si el cel ras el veiem blau en lloc de vermell o d'altres colors de l'espectre visible, és perquè, d'acord amb l'esmentada llei, es dispersen amb més intensitat els colors de longituds d'ona més curtes (blau i violeta) que els de més llargues (vermell i taronja).