termòmetre

Instrument meteorològic que permet mesurar la temperatura de l'aire. N'hi ha de diferents tipus, tots basats en la variació d'alguna propietat física que experimenten determinades substàncies en equilibri tèrmic amb l'aire, en variar l'estat termodinàmic d'aquest. Els termòmetres tradicionals contenen un líquid (mercuri o alcohol) a l'interior d'un tub capil·lar de vidre connectat a un petit dipòsit o bulb. Les variacions de temperatura de l'aire provoquen expansions o contraccions del líquid, amb les consegüents pujades o baixades d'aquest pel tubet. Gràcies a l'escala graduada que porta incorporada, es pot efectuar una lectura directa dels graus que assoleix la temperatura de l'aire que envolta l'instrument. Als observatoris meteorològics hi ha una gran varietat de termòmetres, alguns dels quals -com els de màxima i mínima, o els que componen el psicròmetre (el termòmetre sec i l'humit)- s'empren amb finalitats específiques. L'ús del termòmetre de mercuri queda restringit a regions on el fred no és extrem, ja que aquest líquid comença a congelar-se per sota dels –38,8 ºC i hi ha llocs de la Terra on l'aire és a una temperatura menor amb relativa freqüència. Per resoldre aquest problema, als observatoris meteorològics de les regions més fredes s'utilitzen termòmetres d'alcohol. Contenen habitualment etanol (alcohol etílic), el punt de congelació del qual és de –114 ºC. A part dels termòmetres de mercuri i alcohol, també se n'usen d'altres com el de làmina bimetàl·lica, el de resistència, o els digitals, que integren sensors basats en els mateixos fonaments que alguns dels esmentats i que, gràcies a un circuit electrònic, converteixen les variacions de temperatura en un senyal que es pot visualitzar com a dígits en una pantalla de cristall líquid.