aurora polar

Fenomen lluminós que té lloc a l'alta atmosfera, a altituds superiors als 100 km, i que s'observa habitualment a les regions polars. És el resultat de la interacció del vent solar amb l'atmosfera terrestre. Part d'aquest flux de partícules elèctriques molt energètiques, que irradia el sol en totes direccions, és interceptat pel potent camp magnètic de la Terra, que actua com un escut protector i el desvia cap als dos pols magnètics. El bombardeig de partícules sobre les molècules gasoses que hi ha a la part superior de l'atmosfera dona com a resultat l'emissió de llum en diferents longituds d'ona (diferents colors) i, en conseqüència, la formació de les aurores polars. Les seves tonalitats depenen del tipus de molècules bombardejades. Les d'oxigen formen aurores de color verd; el nitrogen, resplendors en tons vermells, rosats i porpra, mentre que el color blau -menys freqüent- procedeix de molècules d'hidrogen, situades molt amunt a l'atmosfera. Depenent de l'hemisferi terrestre on es formin, tenim aurores boreals (hemisferi nord) i australs (hemisferi sud). Les grans tempestes geomagnètiques, provocades a la magnetosfera terrestre per l'arribada d'un vent solar més intens del normal, donen com a resultat aurores polars de dimensions més grans, que poden arribar a observar-se en latituds més baixes de l'habitual. Les aurores boreals es coneixen també com els llums del nord i al seu voltant existeixen multitud de llegendes. En algunes cultures nòrdiques es pensava que eren les ànimes dels morts, que habitaven per sobre de l'atmosfera i que dansaven amb unes torxes enceses per guiar els passos dels nous esperits.