Smog

Boira bruta que es forma en entorns urbans i industrials, en els quals la contaminació atmosfèrica és alta. El terme sorgeix de la unió de les paraules angleses smoke (fum) i fog (boira) i així es coneix internacionalment, si bé existeixen les formes en espanyol esmog i neblumo (aquesta última poc usada). L'smog que afecta les grans ciutats està provocat principalment pel trànsit i es coneix com a smog fotoquímic. La combustió d'hidrocarburs en els vehicles a motor emet a l'aire monòxid de carboni i òxids de nitrogen (NO_x ) (NO com a contaminant primari i NO₂ com a secundari, formant-se a partir d'ell en combinar-se amb oxigen), entre altres gasos, a més de diversos compostos orgànics volàtils que també s'incorporen a l'atmosfera. En presència de radiació solar, es produeixen una sèrie de reaccions fotoquímiques que formen grans quantitats de noves substàncies nocives (contaminants secundaris) com l'ozó, la qual cosa va entelant l'ambient, reduint la visibilitat i formant una mena de boina (així s'anomena) d'aspecte bru que cobreix tota la ciutat. La seva presència irrita els ulls i les vies respiratòries, provocant en moltes persones malalties com la rinitis, la bronquitis, l'asma o la pneumònia. Les situacions anticiclòniques persistents, particularment a l'hivern, amb presència d'una inversió tèrmica, en les quals la insolació és alta i a penes bufa vent, afavoreixen la formació i l'augment progressiu de l'smog fotoquímic. Hi ha un altre tipus de smog que és l'industrial -també conegut com a smog gris o sulfurós-, a causa de les emissions de partícules i gasos contaminants originades per les activitats industrials. La crema de carbó en fàbriques, centrals tèrmiques i algunes ciutats és la principal font d'emissió a l'aire de sutge i diòxid de sofre (i a partir d'ell, altres substàncies com l'àcid sulfúric i diferents sulfats) que en incorporar-se a les gotetes d'aigua d'una boira donen com a resultat l'esmentat smog industrial, molt contaminant.