arc de Sant Martí

Es tracta, sens dubte, del fenomen òptic més conegut i més espectacular de tots els que tenen lloc a l'atmosfera. En català podem anomenar-lo arc de Sant Martí o, més col·loquialment, arc iris. El nom d'aquest darrer al·ludeix a la deessa Iris, considerada a l'antiga Grècia com la missatgera dels déus. Les seves anades i vingudes entre l'Olimp -la residència dels déus- i el món terrenal -on vivim els éssers humans- queden ben reflectides en l'arc de Sant Martí i la seva aparent connexió entre el cel i la terra. Podem definir-lo com una gran banda lluminosa semicircular, o una fracció d'aquesta, formada per un conjunt d'arcs concèntrics, superposats entre si, que despleguen els colors de l'espectre visible de la llum. El color vermell apareix a la vora superior de l'arc de Sant Martí i el violeta a la inferior. Aquesta descripció es correspon amb la de l'arc de Sant Martí primari o principal, però, de vegades, també es poden veure l'arc de Sant Martí secundari i els arcs supernumeraris. L'aparició de tots ells obeeix als fenòmens de refracció, reflexió, difracció i interferència de la llum en travessar una cortina de gotes de pluja il·luminades pel sol o la lluna. Encara que és habitual parlar dels set colors de l'arc de Sant Martí, en realitat la banda multicolor està formada per un continuum , per la qual cosa aquesta divisió és arbitrària.