atmosfera

Embolcall gasós que envolta la superfície (sòlida i líquida) de la Terra. La definició es pot generalitzar a qualsevol cos celeste, però en aquesta entrada ens referirem només a l'atmosfera terrestre, anomenada habitualment atmosfera. Constitueix un dels cinc subsistemes que formen el sistema climàtic. L'aire que la forma es distribueix en capes el nombre de les quals varia en funció del criteri que es consideri. Atenent al perfil vertical de temperatura, l'atmosfera es divideix en cinc capes ben definides (troposfera, estratosfera, mesosfera, termosfera i exosfera), en les quals, alternativament, es produeixen ascensos i descensos tèrmics. Aquesta és la divisió atmosfèrica que preval, si bé se'n poden establir d'altres de complementàries, igualment vàlides, en funció de la composició química o de l'estructura electrònica. Encara que alguns autors fixen el límit superior de l'atmosfera a una determinada altitud, aquest límit no té sentit físic, ja que la frontera amb l'espai és difusa. La densitat de l'aire decreix progressivament en ascendir, sense que es pugui afirmar que a partir d'un nivell és igual a zero. Mentre que a efectes aeronàutics el límit entre l'atmosfera i l'espai exterior queda establert a 100 quilòmetres d'altitud -l'anomenada línia de Kármán-, en meteorologia, el més habitual és situar aquesta frontera 300 quilòmetres per sobre dels nostres caps. La major part de la massa de l'atmosfera es concentra a la seva part baixa, on la densitat de l'aire disminueix molt acusadament amb l'alçada. Aproximadament la meitat d'aquesta massa se situa en els primers cinc quilòmetres d'atmosfera i el 99 % en els primers trenta. A partir d'aquí cap amunt, l'aire és molt enrarit.