mapa d'altura

En l'argot meteorològic, nom que rep qualsevol mapa amb informació meteorològica a un nivell atmosfèric donat, per sobre del nivell del mar. També és habitual referir-s'hi com un mapa d'isohipses, per aparèixer-hi traçades aquestes isolínies. Totes elles conformen la topografia d'una determinada superfície de pressió. Cada isohipsa és una corba de nivell de l'esmentada superfície isobàrica. Es confeccionen de forma rutinària mapes d'altura per als nivells tipus de 850, 700, 500, 300, 200 i 100 hPa. Estrictament, caldria referir-s'hi com a mapes d'altitud, ja que ens informen de les altituds (expressades en metres geopotencials) a què se situen aquests nivells de pressió. Tant en aquests mapes com en els de superfície, queda ben reflectida la situació sinòptica, amb tots els actors de l'escena meteorològica implicats: anticiclons, borrasques, gotes fredes, solcs, dorsals... Els mapes d'altura pròpiament dits són els que es coneixen com a «topografies relatives». En ells, prenent com a nivell base de referència la superfície isobàrica més propera al nivell del mar (habitualment 1000 hPa), es tracen isohipses amb els gruixos que assoleixen determinats nivells tipus de pressió. Per exemple, en una topografia relativa de 500 hPa, la variació d'aquests gruixos representa la variació d'altura que experimenta l'esmentat nivell tipus respecte a la superfície de 1000 hPa.