mànega marina

Tornado que té lloc sobre una gran superfície d'aigua, i que evoluciona tota l'estona sobre aquesta o en part sobre terra ferma, si bé tendeix a dissipar-se en arribar a la vora. Alguns autors distingeixen entre mànegues tornàdiques i no tornàdiques, en funció que la columna rotatòria d'aigua, associada al remolí d'aire, pengi o no d'un núvol tempestuós. El més habitual és que les mànegues marines siguin més febles que els tornados terrestres i pengin de núvols cumuliformes, no sempre cumulonimbus (núvols de tempesta). També és relativament freqüent que se'n formin diverses d'alineades. La part superior de la mànega, connectada a la base del núvol des del qual penja, adopta la forma d'un con invertit (núvol embut) i connecta amb la superfície marina a través d'una estreta columna nuvolosa, sovint retorçada. La part inferior d'aquesta columna està envoltada per un conjunt de gotes i gotetes d'aigua en suspensió, dotades de moviments bruscos (cilindre d'esprai), que escapen de la superfície marina per efecte de la intensa succió de la mateixa mànega, i assoleixen diverses desenes de metres d'alçada (més de 100 m en alguns casos). Aquest fenomen meteorològic també es coneix com a tromba marina o mànega.