follet

Nom que rep el TLE (esdeveniment lluminós transitori) més conegut i fotografiat de tots els que hi ha catalogats fins avui. Aquest esquiu fenomen lluminós, de naturalesa elèctrica, té lloc a l'alta atmosfera. Sorgeix de vegades per damunt de les tempestes, com a conseqüència dels canvis sobtats en el camp elèctric generats per determinats llamps, preferentment de càrrega positiva. El seu aspecte recorda el d'una medusa o uns focs d'artifici, amb una part superior difusa, de colors vermellosos, situada al voltant dels 80 quilòmetres d'altitud -a l'alta mesosfera-, i una d'inferior constituïda per una sèrie de filaments d'aire molt ionitzat, d'entre 10 i 100 metres de gruix cadascun, coneguts com a dards (streamers), que presenten una tonalitat blavosa. A la seva part alta, la ionització de l'aire és més gran, cosa que impedeix la formació d'aquests filaments, i es genera una descàrrega difusa, coneguda com a follet halo, que arriba a assolir uns quants centenars de quilòmetres d'amplada. La durada d'un follet típic és d'algunes centèsimes de segon, tot i que els més ràpids només duren uns mil·lisegons. La resplendor que genera el follet halo és la manifestació lluminosa més fugaç, ja que amb prou feines dura entre 1 i 2 mil·lisegons.