Estela de condensació

Núvol estret i allargat que deixa un avió de reacció al seu pas, com a conseqüència de l'expulsió a l'aire de gasos a molt alta temperatura, principalment vapor d'aigua. Al nivell de creuer a què volen els avions comercials -habitualment per sobre dels 8 quilòmetres d'altitud-, la pressió i la temperatura són tan baixes (de l'ordre dels 20 hPa i –40 ºC, respectivament), que el vapor d'aigua expel·lit es congela gairebé immediatament, tenint lloc una sublimació. Els avions també expel·leixen partícules minúscules procedents de la combustió, que actuen com a nuclis de condensació i la presència de les quals afavoreix la formació dels cristalls de gel que formen les esteles. El temps de permanència d'una estela a l'atmosfera depèn fonamentalment de quines siguin les condicions de temperatura i humitat a la zona de vol. Allà dalt, l'aire és força sec, per la qual cosa el més habitual és que les esteles desapareguin ràpidament al pas de l'avió; en canvi, quan augmenta el contingut d'humitat de l'aire a les capes mitjanes i altes de la troposfera, les esteles queden marcades al cel, eixamplant-se amb el pas del temps. Els contrails -terme amb què es coneixen internacionalment- es van incorporar a l'Atles Internacional de Núvols de l'OMM en la seva edició del 2017, sent un dels exemples més representatius d'un núvol de l'espècie homogenitus.