gel

Aigua en estat sòlid. Hi ha deu tipus de gel a la natura, amb estructures cristal·lines diferents, en funció de les condicions de pressió i temperatura. El gel que coneixem i que abunda majoritàriament a la Terra és el Ih, que cristal·litza en el sistema hexagonal i que es coneix com a gel comú, tot i que ens hi referim simplement com a gel. Es pot formar tant per congelació d'aigua líquida com per sublimació de vapor d'aigua present a l'atmosfera. Presenta una infinitat de formes i textures. El gel pur -sense aire atrapat al seu interior- és transparent. El color blanc que habitualment presenten la major part de formes de gel és conseqüència de l'aire que contenen. La blancor de la neu -constituïda per agregats de cristalls de gel- es deu a la seva esponjositat. El gel també pot presentar un color blau intens, cosa que passa quan és particularment compacte, tot i tenir aire atrapat; aquesta circumstància provoca la dispersió de la llum que hi incideix, de manera semblant al que passa al cel (dispersió de Rayleigh). Aquesta tonalitat blavosa tan cridanera s'observa, per exemple, a les esquerdes profundes de les glaceres i en alguns icebergs. L'aigua pura es congela a 0 ºC al nivell del mar en condicions normals de pressió (P = 1013 hPa). La densitat del gel resultant és de 0,9168 g/cm³ , un valor inferior al de l'aigua líquida (1 g/cm³ ). Aquesta singularitat és la responsable que el gel suri a l'aigua.