illa de calor

Nom donat a un efecte ben estudiat en climatologia urbana, que descriu l'escalfament al qual es veu sotmès l'aire que cobreix una gran ciutat. L'asfalt i el ciment dels carrers, el formigó i els materials refractaris amb què estan fets els edificis, irradien una important quantitat d'energia infraroja a l'ambient urbà, escalfant l'aire. El resultat és la formació d'una mena de volta gasosa, la temperatura de la qual és més alta que la de l'aire situat a la perifèria. Els gasos provinents de la combustió dels vehicles i de les xemeneies contribueixen també a l'illa de calor, l'extensió i magnitud de la qual varien en funció de diversos factors, com la situació meteorològica, l'època de l'any (ambient més o menys fred) i les característiques que tingui el traçat urbà. Mentre que de dia les diferències de temperatura entre el centre de la ciutat i els voltants rarament superen els 3 ºC, de nit l'illa de calor és molt més accentuada, podent-se arribar a donar diferències força més grans, de fins a 10 ºC en alguns casos. La presència de contaminants és una altra de les característiques de l'illa de calor, a causa de l'emissió de gasos i partícules nocives, procedents principalment del trànsit i de les calefaccions. Sota situacions hivernals de marcada estabilitat atmosfèrica, amb presència d'una inversió tèrmica per sobre de la ciutat, l'escassa ventilació contribueix a l'augment progressiu de la concentració d'aquests contaminants, la qual cosa atempta contra la salut dels ciutadans. L'estudi de les illes de calor a les ciutats és un dels principals camps de recerca de la climatologia urbana.