estratosfera

Capa de l'atmosfera situada entre la troposfera i la mesosfera, que a latituds mitjanes s'estén aproximadament des dels 11 fins als 50 quilòmetres d'altitud. En ella, gairebé no hi ha moviments verticals d'aire, i hi predominen els horitzontals. Els vents bufen amb intensitat. Mentre que a la seva part baixa la temperatura amb prou feines varia amb l'altura -subcapa isoterma-, una mica més amunt comença a augmentar ràpidament. Aquest augment es deu a la presència de molècules d'ozó, un gas que assoleix la seva màxima concentració al voltant dels 25 quilòmetres d'altitud i que absorbeix molt eficaçment gran part de la radiació solar ultraviolada, amb el consegüent escalfament de l'aire. L'estratosfera és una capa amb una marcada estabilitat atmosfèrica. Mentre que al seu límit inferior -tropopausa- la temperatura sol oscil·lar entre els –50 i els –60 ºC, a la seva part més alta -estratopausa- ronda els 0 ºC. Gràcies als llançaments de globus sonda iniciats en l'última dècada del segle xix, es va tenir constància per primera vegada de l'existència d'aquesta capa, en detectar-se la marcada inversió tèrmica que hi té lloc. El meteoròleg francès Léon Teisserenc de Bort (1855-1913) en va ser el descobridor, el 1898, si bé no va ser fins al 1902 quan es va fer públic el descobriment.