Meteorologia

Ciència que s'encarrega d'estudiar els meteors, orientada principalment a la predicció del temps. Abasta des de l'estudi físic, químic i dinàmic dels diferents fenòmens atmosfèrics, fins a l'observació minuciosa de tot el que s'esdevé a l'atmosfera, l'estudi de les interaccions del medi atmosfèric amb els altres components del sistema climàtic i el desenvolupament de models conceptuals i matemàtics, aquests darrers destinats a anticipar-ne l'evolució futura. La línia de separació entre la Meteorologia i la Climatologia és difusa, i se superposen parcialment les tasques abordades per totes dues disciplines científiques. L'origen etimològic del terme es remunta a l'antiga Grècia, on va començar a emprar-se el vocable ( meteoros), que forma l'arrel de la paraula, encara que amb un sentit més ampli que l'actual, ja que descrivia qualsevol fenomen celeste, fos o no de naturalesa atmosfèrica. Encara que la paraula «Meteorologia» s'atribueix a Aristòtil (384-322 a. C.), derivada del títol del seu conegut tractat Meteorologica (Els meteorològics), ja havia estat emprada amb anterioritat per Diògenes d'Apol·lònia (450-399 a. C.). Els quatre llibres que formen el tractat aristotèlic -escrits cap a l'any 340 a. C.- van contribuir a integrar l'estudi dels meteors dins la filosofia natural, i es va convertir en el llibre de referència sobre el tema durant dos mil·lennis, fins ben entrat el segle xvii . És molt habitual dir «Metereologia» en lloc de Meteorologia. L'error s'estén a altres paraules de la mateixa família, com meteoròleg («metereòleg») i meteorològic («metereològic»).