Cumulus (Cu)

Gènere nuvolós que, juntament amb el Cumulonimbus , forma part dels núvols de desenvolupament vertical. És un núvol que creix de forma aïllada i està constituït per un conjunt de formes arrodonides, que configuren un núvol dens i de contorns habitualment ben definits. Els cúmuls més petits (Cuhumilis) són blancs en la seva totalitat i es coneixen col·loquialment com a cúmuls de bon temps o núvols de cotó. Els de mida intermèdia (Cumediocris) i particularment els grans (Cucongestus) presenten un color gris fosc a la base, a causa de la gran quantitat d'hidrometeors que alberguen al seu interior, ja que aquests elements formen una pantalla natural que obstaculitza el pas de la llum solar. Aquesta foscor relativa de la base contrasta amb el blanc brillant que presenta la resta del núvol quan està il·luminada directament pel sol. La part superior adopta la forma d'una coliflor. El creixement vertical d'un cúmul ve dictat per la convecció, podent presentar altures i mides molt variables. La seva base queda situada per sota dels 2000 m d'altitud, podent créixer cap amunt fins als 6000 m (en latituds mitjanes). A l'interior del cúmul dominen els corrents d'aire ascendents, si bé en els de major mida coexisteixen amb descendències associades a la precipitació. La paraula llatina Cumulus significa munt o pila, cosa que descriu bé l'amuntegament de les formes globulars que constitueixen aquest núvol convectiu. Encara que aquest és el seu aspecte més habitual, de vegades apareix esquinçat, com a parracs, cosa que constitueix l'espècie fractus .