flor de gel

Vistosa estructura de gebre en forma de flor, que es forma sobre una capa de gel marí (banquisa) sota determinades condicions ambientals. El fenomen té el seu origen en el vapor d'aigua que aconsegueix escapar a través de les petites fissures i escletxes que presenta la superfície gelada. Si l'aire en contacte amb ella és molt fred -a temperatures properes als –22 ºC- i calmat, té lloc una sublimació del vapor d'aigua, desenvolupant-se la flor. Les partícules de sal que hi ha sobre aquesta capa de gel flotant actuen com a nuclis de congelació, servint de suport als cristalls de gebre que conformen la bella estructura. També hi contribueixen les rugositats que presenta la banquisa. Una de les singularitats de les flors de gel és que són salades, cosa que no passa en el gel que es forma per congelació directa de l'aigua del mar. Les flors de gel no apareixen soles, sinó formant prades que assoleixen una extensió considerable. Estan documentades tant a l'Àrtic com a l'Antàrtida i també a la superfície gelada d'alguns llacs i llacunes d'aigua dolça.