Solstici

Igual que passa amb el terme «equinocci», el seu ús és relativament habitual en textos de meteorologia i climatologia. La paraula prové del llatí solstitium , que significa literalment «sol quiet», ja que marca cadascun dels dos moments de l'any en què el sol, en el seu recorregut per la volta celeste, assoleix la seva alçada més gran i més petita respecte de l'horitzó a cadascun dels hemisferis terrestres i atura la seva progressió ascendent o descendent. A l'hemisferi nord, el solstici d'hivern cau habitualment el 21 o 22 de desembre, es correspon amb la nit més llarga de l'any i marca l'inici de l'hivern astronòmic, mentre que el solstici d'estiu té lloc gairebé sempre el 20 o 21 de juny, és el dia amb més hores de sol de l'any i marca l'inici de l'estiu astronòmic. La correspondència entre cada solstici i la seva data d'ocurrència s'inverteix a l'hemisferi sud (el d'hivern cau al juny i el d'estiu al desembre).