equinocci

Tot i que no és un terme purament meteorològic, és habitual referir-s'hi en textos de meteorologia i climatologia. Té el seu origen etimològic en la veu llatina aequinoctium , que sorgeix de la fusió de les paraules llatines aequus (igual) i noctem , nox (nit), d'on es dedueix que es correspon amb el dia de l'any en què s'iguala la durada del dia i la nit. Cada any hi ha dos equinoccis i cadascun d'aquests dies el sol surt just per l'est i es pon per l'oest. A l'hemisferi nord, l'equinocci de primavera o vernal sol caure el 20 o el 21 de març, i el de tardor, el 22 o 23 de setembre. La correspondència s'inverteix a l'hemisferi sud. Tant els equinoccis com els solsticis marquen els canvis de les quatre estacions astronòmiques en què es divideix l'any.