Espectre de Brocken

Fenomen òptic que consisteix en l'allargament de l'ombra d'un objecte -habitualment la del mateix observador- en sentit oposat al del sol sobre un mar de núvols. El més habitual és que aquest llit nuvolós sigui el sostre d'una boira o d'un estrat situat una mica per sobre del terreny. Sovint, la part superior de la silueta humana que forma l'espectre de Brocken apareix envoltada d'una glòria, la qual cosa dona gran vistositat al fenomen. Deu el seu nom al pic més alt de les muntanyes Harz, a Alemanya, d'1141 m d'elevació. Allà, el teòleg i científic alemany Johann Esaias Silberschalg (1721-1791) va observar, amb sorpresa, l'espectre de Brocken generat per la seva pròpia ombra en una ascensió que va dur a terme el 1780, i va deixar escrita la primera descripció que es coneix del fenomen esmentat.