foc de Sant Elm

Meteor elèctric consistent en una descàrrega lluminosa d'efecte corona i baixa intensitat, que emana d'objectes punxeguts quan l'aire està molt ionitzat. El seu aspecte més comú és el d'una petita flama blavosa, que adopta de vegades una tonalitat rogenca o violàcia. Sol anar acompanyat d'un espetec. Es forma sobre els vidres de la cabina de vol, les vores d'atac de les ales i les hèlices d'un avió quan travessa una tempesta. A la superfície terrestre, apareix als extrems de parallamps, antenes, xemeneies, torretes d'alta tensió i torres anemomètriques. El foc de Sant Elm sorgeix també a la part alta dels pals dels vaixells de vela, la qual cosa ha donat origen a moltes llegendes marineres. Considerat, històricament, com un mal presagi per part de la gent de mar, també existeix la creença contrària, ja que la seva aparició va començar a interpretar-se com un senyal del sant protector que dona nom al fenomen, la qual cosa indicaria que el pitjor de la tempesta ja ha passat. El sant esmentat va ser Erasme de Formia (†303), convertit després de la seva mort en sant Elm (en castellà, san Telmo). És el patró dels mariners i dels violinistes.