Calitja

Litometeor que consisteix en la suspensió a l'atmosfera de partícules sòlides no aquoses (pols, sorra, cendres), en quantitat suficient per entelar l'aire i reduir la visibilitat. Si la visibilitat al nivell de la superfície terrestre és reduïda i la humitat relativa de l'aire és inferior al 70 % hi ha calitja, però si és superior al 70 % el fenomen observat o previst serà la boirina (segons els criteris tècnics d'AEMET). La calitja fa que el cel adquireixi un color terrós (ocre, bru, groguenc, taronja, vermellós), variable en funció de quina sigui la naturalesa del terreny del qual van escapar les partícules i de la il·luminació solar. La major o menor opacitat generada per aquesta depèn tant de la concentració de partícules com de la capacitat higroscòpica d'aquestes. Atenent a això darrer, es distingeix entre la calitja seca i la humida. Un cas particular d'aquesta última és l'anomenada calitja de sal, provocada per la presència de minúscules partícules de sal marina, originades per l'evaporació de les esquitxades que escapen de la superfície del mar. Tant el terme calitja com les seves variants calina i calisma tenen el seu origen etimològic en la veu llatina caligo, que significa foscor, de la qual provenen també caligino, calígine i caliginós.