fulgurita

Estructura tubular de sílice vitrificada, amb forma d'arrel, que es forma en terrenys sorrencs i secs com a conseqüència de l'impacte d'un llamp al terra. Les elevades temperatures -de fins a 4000 ºC- provocades per la descàrrega elèctrica en el seu recorregut subterrani, fonen els grans de sorra, i es forma un estret conducte de material vitri, que sovint presenta ramificacions. L'evaporació de l'aigua que també té lloc al subsòl i el ràpid refredament posterior contribueixen a la formació del buit a l'interior de la fulgurita. Aquests «tubs de llamp» presenten diàmetres que van des d'uns pocs mil·límetres fins als 5 centímetres, i la seva longitud arriba a superar de vegades el metre. Depenent de la composició de la sorra, presenta uns colors o uns altres. La paraula té el seu origen etimològic en el terme en llatí fulgur , que significa llamp o llampec. No hem de confondre una fulgurita amb una ceraunia, que és el nom amb què es coneix la pedra o punta de llamp.