mànega de vent

Con truncat de tela, obert pels dos extrems, a la base més gran del qual hi ha un anell metàl·lic que està subjecte amb unes cordes o cables a la part alta d'un pal. La mànega pot girar lliurement en el pla horitzontal, a mercè del vent. Porta diverses franges de color vermell i blanc, col·locades alternativament. En funció de la intensitat del vent, la porció de tela que assoleix l'horitzontalitat és més gran o més petita, servint les divisions entre franges com a referència visual per estimar quina és la velocitat del vent. Quan la franja situada més a prop del pal és horitzontal i la resta estan inclinades cap avall, bufa un vent de 3 nusos (5,5 km/h). A mesura que el vent s'intensifica, la mànega es va redreçant, fins a quedar totalment horitzontal, la qual cosa passa quan el vent assoleix els 15 nusos (28 km/h). Aquest element és habitual en aeròdroms i aeroports, al costat de les pistes, i també es col·loca en trams d'autovies i autopistes, com els viaductes i passos estrets entre muntanyes, on el vent es canalitza i sol bufar amb intensitat. També rep el nom de catavent o mànega catavent. L'expressió «mànega de vent» també s'usa com a sinònim de remolí de pols o polsaguera.