escala de Beaufort

Escala usada per mesurar la intensitat del vent, que estableix una divisió numèrica en tretze graus o forces -des de 0 (calma) fins a 12 (temporal huracanat)-, associant a cada categoria un determinat rang de velocitats del vent, l'aspecte que presenta la superfície del mar i els efectes observats en terra. L'escala va ser creada cap al 1805 pel mariner i hidrògraf irlandès Sir Francis Beaufort (1774-1857) i es va concebre inicialment només per a ús naval, sense incloure en aquell moment les velocitats dels vents. Va ser a mitjan segle xix quan es van incorporar els valors de velocitat corresponents a cada número de l'escala. Finalment, a principis del segle xx, el llavors director de l'Oficina Meteorològica Britànica, Sir George C. Simpson (1878-1965), hi va introduir les descripcions dels efectes del vent en terra.