ablació

Si ens cenyim a la seva accepció meteorològica, aquest terme expressa la pèrdua de neu o de gel com a conseqüència de la combinació de tres processos que tenen lloc a l'atmosfera: la fusió, l'evaporació i la sublimació. Pensant en el mantell de neu o en el gel d'una glacera, si bé la seva reducció sol relacionar-se amb l'ascens de la temperatura (més calor implica una fusió més gran), l'ablació pot ocórrer també per l'esmentada sublimació, en passar directament la neu o el gel de fase sòlida a gasosa; és a dir, convertint-se en vapor d'aigua. El vent és un altre dels factors que contribueix molt eficaçment a reduir el gruix d'un mantell nivós, gràcies a les elevades taxes d'evaporació que provoca. El procés oposat és l'alimentació. En un context geomorfològic, el terme al·ludeix a la pèrdua de sòl que es produeix a les valls fluvials, deguda a l'arrossegament de sediments que ocasionen les grans crescudes provocades per pluges torrencials. Aquests materials queden dipositats aigües avall, en l'entorn de la desembocadura del riu i en el propi mar.