monsó

Expressat indistintament en singular i plural (monsons), és el règim de vents bimodal que bufa en algunes regions de l'àmbit tropical i subtropical, lligat a la basculació estacional de la ITCZ (zona de convergència intertropical) i a l'aparició al sud d'Àsia del corrent en raig equatorial (corrent de l'est) a l'alta troposfera (entre els 15 i els 17 km d'altitud a l'equador). Aquests vents persistents són conseqüència del diferent escalfament al qual estan sotmeses les àrees continentals i les oceàniques veïnes, i inverteixen el seu sentit -bufant alternativament del sud-oest i nord-est- en funció de si és estiu o hivern. La paraula monsó deriva del terme àrab mausim, que significa estació, justament pel referit canvi estacional de rumb. És molt comú identificar el monsó amb l'estació de pluges a l'Índia, cosa que únicament es correspon amb el monsó d'estiu en aquest país. Els vents del sud-oest, molt carregats d'humitat com a conseqüència del seu recorregut marítim sobre el golf de Bengala, en arribar a terra deixen pluges torrencials i persistents al nord-est de l'Índia i Bangladesh, que provoquen inundacions. El règim monsònic s'estén també a altres zones del sud-est asiàtic, així com d'Amèrica, Àfrica i Oceania. En tots aquests llocs, es produeix l'alternança entre el monsó d'estiu (vents del sud-oest) i el d'hivern (vents del nord-est). Les pluges monsòniques cauen principalment sobre terra ferma durant l'època estival.