llevant

Nom genèric donat al vent de l'est, d'ús comú a tot el litoral mediterrani espanyol. El terme fa referència al vent que bufa per on es lleva (surt) el sol. En tenir un recorregut marítim, és un vent fresc i molt humit que contribueix a la formació de núvols a les serres adjacents a la costa i a la generació de pluges molt eficients, sempre que la situació meteorològica hi sigui propícia. A l'estret de Gibraltar i zones adjacents, aquest vent es canalitza i s'accelera, adquirint identitat pròpia. Allà, tant la freqüència com la intensitat del llevant el converteixen en un element meteorològic molt destacat. Encara que pot bufar en qualsevol època de l'any, és més freqüent des de la primavera fins a la tardor, afavorit per la posició que sol ocupar l'anticicló de les Açores, que abraça gran part de la península Ibèrica. En zones situades més a l'est, també es manifesta durant la tardor, associat a intensos temporals mediterranis. El llevant a l'Estret pot arribar a bufar fins a 50 dies seguits i assolir ratxes màximes superiors als 100 km/h a Punta Europa (Gibraltar) i a Tarifa, on gairebé el 60 % de les vegades que bufa llevant és fort o molt fort. Bufa, de mitjana, 165 dies l'any; una dada que coincideix gairebé exactament amb els dies de ponent, encara que aquest darrer vent (de l'oest) no sol ser tan fort.