ponent

Nom genèric que rep el vent de l'oest. Aquesta denominació al·ludeix al fet que bufa d'on es pon el sol. A la península Ibèrica és un vent de procedència atlàntica, fresc i humit d'origen, però a mesura que va travessant -d'oest a est- el territori peninsular i els diferents obstacles muntanyosos que fiten el seu recorregut, l'aire que desplaça va perdent humitat i augmentant de temperatura, convertint-se en un vent sec i recalfat en arribar al litoral mediterrani. En la rosa nàutica usada a la zona, el vent de ponent apareix enfrontat al de llevant, i tots dos bufen en sentits contraris. Totes dues denominacions són d'ús comú en aquest àmbit geogràfic, i s'expressen tant en castellà com en català (ponent i llevant). El ponent que bufa a l'estret de Gibraltar i rodalies presenta característiques oposades a una banda i altra. Mentre que al litoral atlàntic gaditano arriba amb les seves característiques originals (suavitat tèrmica i humitat elevada), a les costes de Màlaga incideix ja com un vent desnaturalitzat, provocant a la zona un important augment de la temperatura i una gran sequedat ambiental.