glaçada blanca

Dipòsit de gel cristal·lí, de morfologia molt variable, generalment en forma d'escates, agulles, plomes o ventalls, que es forma sobre la coberta vegetal i els objectes situats arran de terra, després que la temperatura caigui per sota dels 0 ºC durant la nit. La formació d'aquest hidrometeor, conegut també com a glaçada blanca, es deu principalment a la sublimació del vapor d'aigua de l'aire en entrar en contacte amb les superfícies fredes sobre les quals s'acumula, si bé part del gel pot tenir el seu origen en la congelació de gotes de rosada (rosada blanca). En funció de quines siguin les condicions d'humitat i temperatura, domina un o altre mecanisme de generació de gel. La paraula castellana escarcha deriva del terme llatí excrepitare, que significa cruixir o esquerdar-se, en al·lusió al so característic que produeix el trencament del gel en trossos, semblant al del vidre. Depenent de les regions d'Espanya, s'utilitzen diferents localismes per referir-se a la gebre, com ara calambriza, cambriza, carama o carajada, entre d'altres.