derecho

Vents molt intensos i rufagosos que sorgeixen al llarg d'una línia de turbonada severa, que pot arribar a assolir uns quants centenars de quilòmetres de llarg i es desplaça amb rapidesa sobre el terreny. Aquests vents, d'efectes devastadors, són la conseqüència del conjunt d'esclafits que deixen al seu pas les tempestes que formen aquesta estructura en línia, associada la majoria de vegades a un sistema convectiu de mesoescala. La diferència amb un front de ràfega és que, en el cas del derecho, els vents són sostinguts i augmenten per darrere de la línia tempestuosa. Els derechos també poden portar associats tornados i donar lloc a fortes precipitacions i inundacions sobtades (flash floods). El terme s'expressa en espanyol internacionalment, igual com passa amb el fenomen d'El Niño. Va ser emprat per primera vegada pel químic d'origen alemany Gustavus Detlef Hinrichs (1836-1923), en un treball publicat el 1888 a la revista American Meteorological Journal . Va anomenar així el fenomen atmosfèric que havia observat a l'estat d'Iowa (EUA) el 31 de juliol de 1877; violent com un tornado, però de característiques diferents. Mentre que el tornado genera vents rotatoris al seu voltant, en el cas del derecho, els vents «van rectes» (d'aquí el seu nom) únicament en la direcció de desplaçament de la línia de turbonada.