marinada

Vent que bufa de dia a les costes i les seves rodalies, des del mar cap a terra. Aquesta brisa es deu a l'escalfament desigual de la superfície marina (o d'un llac) enfront de la terra ferma. La capacitat calorífica de l'aigua és molt més gran que la del sòl, per això el medi marí aconsegueix absorbir la radiació infraroja solar sense gairebé elevar la seva temperatura, cosa que no passa en el medi terrestre. Al matí, a mesura que el sol guanya altura, l'aire enganxat al terra s'escalfa amb rapidesa, i en disminuir la seva densitat comença a elevar-se. El seu lloc és ocupat per aire més fresc de procedència marítima, la qual cosa dona inici a la marinada. Amb el pas de les hores, va augmentant d'intensitat, i arriba a les ratxes més grans -de fins a 40 km/h- entre les quatre i les cinc de la tarda. A partir d'aquest moment, la marinada afluixa, fins a aturar-se completament a la posta de sol.