brisa

La paraula té diverses accepcions meteorològiques. D'una banda, és la forma més comuna d'anomenar un vent fluix. D'altra banda, al·ludeix al vent local de cicle diari i origen tèrmic, degut a l'escalfament o refredament desigual de la superfície terrestre. A la costa s'alternen la brisa de mar (virazón, marinada) durant el dia i la de terra (terral) durant la nit; a les muntanyes, la brisa de vall diürna (vent anabàtic) i la de muntanya nocturna (vent catabàtic). El terme també apareix a l'escala anemomètrica de Beaufort, per anomenar els vents compresos entre força 2 i 6, acompanyats dels qualificatius: «molt feble», «feble», «moderada», «fresca» i «forta». A Hondures i Colòmbia és sinònim de plugim.