lluna blava

Nom que donen els anglosaxons a la segona lluna plena que té lloc en un mateix mes, la qual cosa passa cada dos anys i mig, de mitjana. També rep aquesta denominació la lluna de color blavós o verdós que s'observa quan té lloc a la Terra una gran erupció volcànica. La injecció d'enormes quantitats de partícules molt fines a l'alta atmosfera atenua la fracció de la llum lunar de longituds d'ona més grans (vermell, taronja, groc), i es potencien els colors de les més petites (verd, blau, violeta). És un fenomen òptic similar a l'observat en el fum d'una cigarreta, el color blavós del qual és conseqüència de la dispersió selectiva de la llum reflectida per les partícules que formen aquest fum.