xaloc

Vent càlid del sud-est, amb origen al desert del Sàhara, associat a les borrasques que discorren pel sud de la Mediterrània i el nord d'Àfrica. L'aire que inicialment desplaça el xaloc, a més de càlid, és sec i polsegós, si bé en el seu recorregut marítim sobre les aigües mediterrànies es va carregant d'humitat, convertint-se en un vent molt humit a Sicília, Malta i al sud de la península itàlica. Té el seu origen etimològic en el vocable llatí syriacus, que era el nom amb què els antics romans anomenaven el vent del sud-est, procedent de Síria per a ells. La proximitat del Sàhara al sud-est peninsular fa que el xaloc hi arribi com un vent càlid, sec i polsegós, que enterboleix molt l'aire, donant lloc a calitges i reduint notablement la visibilitat.